1.-INTRODUCCIÓ 

El Projecte Curricular és l’eslabó entre l’Administració i la pràctica docent. Expressa el conjunt de decisions que afectaràn a la concreció del curriculo en el Centre, possibilitant l’ajustament entre les intensions curriculars i la realitat educativa. És l’instrument de treball dels equips docents, que els permeteix a partir de la reflexió sobre la seva pràctica i dels decrets d’ensenyança de les distintes etapes educatives, dotar de major coherència i eficacia a la seva actuació docent.

2.- BASES LEGALS

Decret 66/2001,de 4 de maig, pel que s’estableix el Currículum de l’Educació Infantil a les Illes Balears.

3.- CARACTERÍSTIQUES PSICOEVOLUTIVES DELS NINS

El desenvolupament és el resultat de la relació entre el biològic, el social i les distintes facetes del desenvolupament psicològic (llenguatge, pensament, emocions...). Es produeix com conseqüències de les relacions que cada nin estableix amb el seu entorn, amb la seva família, amb l'escola.

El desenvolupament no és un procés lineal ja que té els seus avanços i reculades però té distints períodes, l'ordre dels quals és constant, ja que cadascun es fonamenti en l'anterior.

Els nins passen per diferents fases i la relació ensenyament-aprenentatge no sempre suposa avanços sinó que freqüentment sorgeixen bloquejos i estancaments en els quals el nin recupera energia per a poder-la utilitzar en els següents processos.

No obstant tenim una sèrie de constants en el seu desenvolupament que afavoreixen el que puguem disposar d'un esquema evolutiu com a referència i criteri per a poder diferenciar possibles desviacions.

És, doncs, un procés de desenvolupament adaptatiu d'elaboració, dinàmic, fonamentat en la interacció del nin amb un mitjà físic, material, humà, cultural i social.

El nin ha d'evolucionar des de l'absoluta dependència, fins la vivència de l'autonomia i identitat individual i social. La relació amb els altres és la base en la qual se sustenta tot el procés de desenvolupament.

Des que el nin neix, la qualitat de relació que els adults li ofereixen contribueix que sigui d'una manera i no d'una altra. Des del moment que comença la seva vida, necessita de la relació amb els altres. Incapaç de fer res per si mateix, els seus intents de relació deuen ser constantment completats, compresos i interpretats.

La presència de l'altre i la figura materna amb les seves intervencions provoquen que el nin pugui interioritzar els primers i simples esquemes de comunicació i pugui expressar emocions i sentiments en la recerca d'una satisfacció de les seves necessitats primàries.

L'emoció es comunica gràcies a la motricitat, és a dir, a la capacitat de moviment que té un nin. En aquest sentit ens trobam amb el concepte de psicomotricitat com eix del desenvolupament de la primera infància. Del bon funcionament del desenvolupament psicomotor dependrà el desenvolupament intel·lectual, social i afectiu del nin, des del camp de la psicomotricitat.

En aquest desenvolupament psicomotor adquireix una especial rel.levància el concepte d'espai i d'esquema corporal. Podem dir que l'adquisició de l'esquema corporal és un procés dinàmic que depèn de les relacions que un nin/a té amb si mateix, amb els altres, respecte a l'espai i dels objectes.

D'aquí la importància del nostre paper com observadors privilegiats del desenvolupament d'un nin i com elements essencials per a poder estimular aquell aspecte o faceta que originàriament estan dormits.

En un determinat moment del desenvolupament, la seva motricitat deixa d'estar orientada cap a si mateix i s'orienta cap a l'altre. En nin que ja pot elegir, escull un model i sorgeix el fenomen de la IMITACIÓ. 

La imitació és una classe de moviment que al principi el nin realitza de forma espontània i automàtica i posteriorment, gràcies fonamentalment a la repetició, es fa més diferenciada i selectiva.

Aquest moment constitueix una etapa essència en el desenvolupament d'un nin perquè comença a elaborar esquemes elementals que romanen en la seva ment en l'absència dels objectes i de les persones.

El nin comença a jugar al "com si..." és a dir, s'inicia el joc simbòlic i l'activitat de pensar. Quan un nin està jugant als metges està sent capaç d'imaginar-se diferents situacions que ha viscut i està posant en joc imatges i records que possibiliten, que pugui novament representar les seves experiències anteriors, tant a nivel emocional com corporal.

Tot l'aprenentatge que un nin realitza a través del joc simbòlic es va a poder plasmar en altres formes de representació com el dibuix i el llenguatge.

A poc a poc el nin descobreix un nou tipus de relacions, les dels seus iguals, amb reaccions d'hostilitat - acceptació, base de les relacions grupals. Apareixen els jocs i les normes encara no interioritzades. Tot dintre del seu egocentrisme, ja que encara roman la incapacitat de posar-se en el lloc de l'altre. A mesura que es va relacionant amb els altres, creix la importància del grup i del sentiment d'amistat, assoliments que li permeten situar-se entre els altres.

Fins els tres anys el nin recorr un període de fiançament dels assoliments aconseguits: millora el control de la seva motricitat gruixada i aconsegueix el control d’esfínters.

Amplia el seu vocabulari i avança en la forma de les seves expressions.

Les paraules es refereixen cada vegada més a coses no presents, progressant així la seva capacitat simbòlica.

El llenguatge es va convertint en instrument d'ús individual, parlant-se a si mateix i acompanyant a les seves accions.

Les estructures neurològiques responsables del manteniment de l'atenció voluntària, estan encara insuficientment madures, pel qual el nin canvia en poc temps d'una activitat a una altra.

La seva intel·ligència segueix sent en part sensoriomotora però va fent-se creixentment conceptual.

La relació amb els adults segueix sent crucial, però si l'adult l'estimula, el seu univers social es va ampliant creixentment al contacte amb altres adults, i sobretot amb els seus iguals, la socialització es va produint i el nin descobreix l'existència i peculiaritats dels altres, avançant al mateix temps en el coneixement de si mateix.

4.- OBJECTIUS GENERALS DE CICLE 

Atenent i acceptant la Llei com base d'on partir per a elaborar el projecte curricular, enunciam els objectius que pretenem que els nins d'aquest cicle arribin al'escola infantil.

Identitat i autonomia personal

Aconseguir una imatge positiva de si mateix, descobrir les seves característiques i qualitats personals, començant a valorar les seves possibilitats i acceptant les seves limitacions.

Descobrir les característiques més excel·lents de les altres persones, sense actituds de rebuig o discriminació sobre la base de qualsevol tret diferenciador.

Descobrir les possibilitats i limitacions de moviment i acció del seu cos, identificar sensacions i percepcions cada vegada més precises relacionant-les entre si, utilitzant els sentits en l'exploració de si mateix, del mitjà, dels altres i dels objectes gaudint amb això.

Anar fent-se conscients de les seves necessitats, sentiments i emocions, expressar-los i comunicar-los a l'adult i començar a manifestar-los als seus iguals.

Adquirir major grau d'autonomia en les activitats relacionades amb el benestar personal, la higiene i la salut, així com en l'adquisició d'hàbits relacionats amb les diverses tasques de la seva vida, cercant, en cas necessari, el suport i l'ajuda de l'adult

Prendre la iniciativa en els seus jocs i progressivament planificar i seqüenciar la seva pròpia acció per a resoldre tasques senzilles o activitats de la vida quotidiana, gaudir amb això i acceptar les petites frustracions amb actitud favorable per a resoldre-les.

Adquirir la coordinació i el control dinàmic general en les activitats que impliquin moviment global i anar adquirint i controlant el moviment segmentari per a la realització d'habilitats motrius noves.

Emprar les coordinacions visomanuals i habilitats manipulatives necessàries per a manejar i explorar objectes cada vegada amb major precisió en la realització d'activitats de la vida quotidiana i les tasques relacionades amb la representació gràfica.

Anar adequant el seu comportament a les demandes i explicacions dels adults, atendre les dels seus iguals, fer-se conscients de la seva influència en els altres demanant, explicant, desenvolupant actituds i hàbits de cooperació i ajuda, trobant el seu lloc en el grup.

Gaudir jugant, avançar en el desenvolupament del joc simbòlic i altres jocs, mostrant iniciativa i autonomia per a realitzar-los, començar a compartir-los amb els seus iguals.

Medi físic i social

Establir amb l'educador una bona relació afectiva, gaudint de les manifestacions d'afecte i demostrant també les seves.

Conèixer els hàbits de comportament social dels grups que forma part, utilitzant-los per a la creació de vincles gratificants, identificar la diversitat de relacions que manté amb els altres (família, escola, companys).

Avançar en la construcció de la pròpia identitat desenvolupant i manifestant sentiments de pertinença a un grup, expressant i defensant els seus propis interessos.

Tenir en compte els desitjos, opinions i necessitats dels altres, ajustant a poc a poc les seves accions en funció de la resposta dels altres nins, manifestant i descobrint les seves diferències.

Desplaçar-se i actuar autònomament en els espais habituals, situar-se en el temps en relació amb les activitats diàries i seqüència de les mateixes utilitzant els termes adequats.

Descobrir les possibilitats d'exploració, moviment, observació i joc que ofereix el seu entorn pròxim aprenent a adequar la seva forma d'actuar als requeriments de la vida en societat i presènciaa la d'elements diferents als coneguts en el món familiar i escolar.

Conèixer les activitats o tasques significatives que realitzen persones del seu entorn pròxim o interessants per a ells, així com la seva organització, valorant la seva utilitat i mostrant interès cap a elles.

Apropar-se al mitjà natural descobrint els efectes i utilitat dels elements naturals per a la vida, manifestant actituds de respecte i cura.

Conèixer les característiques principals com éssers vius d'alguns animals i plantes propers o molt coneguts, observar canvis i modificacions que estan sotmesos i identificar alguns factors que influeixin sobre ells.

Participar i gaudir de festes, tradicions i costums del seu municipi i especials de l'escola; anar regulant i controlant els seus sentiments i necessitats en aquestes situacions menys habituals que suposen variació en els ritmes quotidians.

Comunicació i Representació

Utilitzar el llenguatge oral com mitjà per a expressar sentiments, desitjos i idees i anar adequant-lo a les diferents situacions habituals i als diferents interlocutors;recolzar-se en el llenguatge corporal i gestual.

Mostrar interès per comprendre les intencions i missatges que li comuniquen altres nins, adults utilitzant el llenguatge com mitjà de relació amb els altres.

Utilitzar les normes que regeixen l'intercanvi lingüístic en relats, contes, diàlegs i converses col·lectives.

Descobrir i utilitzar les múltiples possibilitats expressives com el llenguatge oral, l’expressió plàstica, corporal i musical, per a evocar accions, desitjos i sentiments, tant de tipus real com imaginari.

Descobrir les possibilitats expressives en l'experimentació amb diversos materials plàstics, afermant-se en l'ús de determinats instruments utilitzats i les seves produccions plàstiques.

Iniciar la representació de la figura humana, incorporant alguns segments i elements bàsics.

Gaudir amb els textos de tradició cultural: cançons, contes, poesies.

Descobrir la música com mitjà d'expressió i relació al gaudir junts de les distintes possibilitats musicals del cos, dels instruments i altres objectes habituals.

Conèixer les propietats bàsiques dels objectes, color, forma, grandària, teixidura, i agrupar-los segons aquestes característiques;conèixer les semblances i diferències, utilitzar els indicadors corresponents.

Esmentem aquests objectius, per voler expressar en algun lloc d'aquest projecte les nostres intencions, però som conscients que aquests i els de totes les edats al costat dels continguts, necessitarem contextualitzar-los fent les adequacions necessàries.

5. OBJECTIUS D’ÀREA

OBJECTIUS PER A 0-18 MESOS

Identitat i autonomia personal

1.- Començar a construir una imatge positiva de si mateix, recolzat en la relació amb l'educador, gaudint de les manifestacions afectives i demostrant també les seves.

2.- Manifestar i reconèixer els seus sentiments i emocions associats a les seves necessitats en situacions quotidianes.

3.- Conèixer i identificar algunes parts del seu cos, manifestant sensacions, fent-se conscient a poc a poc de la utilització dels sentits en l'exploració dels mateixos.

4.- Manifestar curiositat pels objectius a través de la manipulació, percebent sensacions, gaudint d'elles i utilitzant-los amb un grau de precisió cada vegada major.

5.- Emprendre actuacions cada vegada més autònomes en l'àmbit de les rutines diàries.

6.- Començar a relacionar-se amb els seus iguals i altres companys.

7.- Aconseguir estabilitat i seguretat en l'entorn pròxim i anar ampliant-ho a les altres dependències del col·legi, observant, explorant i desplaçant-se en elles.

Descobriment del medifísic i social.

1.- Avançar en la construcció de la seva pròpia identitat.

2.- Conèixer als altres adults del col·legi i manifestar desitjos de relacionar-se amb ells.

3.- Manifestar curiositat pels objectes a través de la manipulació percebent sensacions, gaudint d'ells i anar utilitzant-los amb un grau de precisió major.

Comunicació i representació.

1.- Partint del llenguatge propi dels nins ( gestual, corporal ) iniciar l'aprenentatge i utilització del llenguatge oral com instrument de relació interpersonal, gaudint amb això.

2.- Comprendre i anar reproduint alguns gestos davant imatges de contes, gaudir amb la musicalitat del llenguatge poètic: nanas, tirallongues, rimes i cançons

OBJECTIUS PER 18 – 24 MESOS

Identitat i autonomia personal.

1.- Establir una relació d'inclinació amb l'educador.

2.- Conèixer l'espai de la seva classe, sentint-se segur dintre d'ella.

3.- Crear i propiciar relacions i trobades amb els seus iguals.

4.- Descobrir el seu cos i les seves possibilitats motrius, gaudint amb això.

5.- Promoure paulatinament una consciència del JO personal.

6.- Prendre part activa en la rutina diària.

Descobriment del mitjà físic i social.

1.- Descobrir l'espai de l'aula com lloc segur i confortable.

2.- Descobrir al costat dels seus educadors totes les dependències del col·legi.

3.- Conèixer l'entorn pròxim al col·legi.

4.- Conèixer als nins del seu grup i aprendre a compartir els objectes.

Comunicació i representació.

1.- Utilitzar el llenguatge oral com instrument de relació interpersonal, prenent com punt de referència el llenguatge propi dels nins (gestual, corporal, etc).

2.- Descobrir la música com font de plaer i diversió.

3.- Conèixer els objectes de l'entorn pròxim i explorar-los de la forma més agradable.

4.- Conèixer el funcionament dels objectes i partint de l'ús que d'ells fa l'adult començar la manipulació i recerca personal.

OBJECTIUS 2-3 ANYS

Identitat i autonomia personal.

1.- Establir amb l'educador una bona relació afectiva gaudint de les manifestacions d'afecte demostrant també les seves.

2.- Expressar els seus desitjos d'afirmació i autonomia ( sentiments, vivències, emocions ) cercant el suport i l'ajuda necessària en l'adult, augmentant progressivament la seva capacitat davant les petites frustracions del no aconseguit.

3.- Conèixer i identificar algunes parts del seu cos, manifestar algunes sensacions per a anar fent-se a poc a poc conscient de la utilització dels sentits en l'exploració.

4.- Gaudir del seu cos, de les seves possibilitats en situacions lúdiques i de la vida quotidiana.

5.- Descobrir progressivament la situació del seu cos i dels objectes en l'espai.

6.- Adquirir progressivament una participació activa i major grau d’autonomia en les activitats relacionades amb la cura de si mateix (salut, benestar, alimentació, higiene) i en el joc.

Medi físic i social

1.- Avançar en la construcció de la seva pròpia identitat desenvolupant i anar iniciant sentiments de pertinença a un grup, expressant i defensant els seus propis interessos (família i classe).

2.- Crear relacions gratificants amb els companys.

3.- Descobrir les distintes dependències del col·legi, orientant-se i desplaçant-se en elles amb creixent autonomia.

4.- Conèixer als altres adults del col·legi i manifestar desitjos de manifestar-se amb ells.

5.- Manifestar curiositat per saber com són i com funcionen les coses, interessant-se per descobrir les seves propietats en funció de les sensacions rebudes i anar utilitzant els indicadors corresponents amb certa precisió.

6.- Manipular i utilitzar objectes i materials de forma convencional i original interessant-se pels efectes de la pròpia acció i per la dels altres.

7.- Manifestar curiositat per observar i conèixer els elements significatius de l'entorn proper, mostrant actituds de cura.

8.- Participar i gaudir en les diferents manifestacions festives, manifestant sentiments d'alegria i anar autoregulant la seva actuació als distints ritmes quotidians que es produeixen en aquestes ocasions.

Comunicació i representació.

1.- Utilitzar el llenguatge oral com mitjant per a expressar sentiments, desitjos, necessitats i progressivament, experiències, recolzant-se en el llenguatge corporal i gestual.

2.- Utilitzar progressivament les normes que regeixen l'intercanvi lingüístic, comprendre i anar reproduint algunes seqüències de contes molt conegudes, gaudir amb la musicalitat del llenguatge poètic: contes, petits poemes, rimes.

3.- Descobrir les possibilitats expressives en l'experimentació amb diversos materials plàstics, començant a utilitzar alguns instruments.

4.- Descobrir a través de la manipulació i el joc les propietats i característiques dels objectes, identificar-les i agrupar-les per aquestes o per la seva utilitat.

5.- Experimentar i descobrir els recursos bàsics d'expressió del propi cos per a expressar sentiments, emocions i necessitats.

6.- Descobrir la música com mitjà d'expressió i relació i gaudir junts de les distintes possibilitats musicals.

5.-METODOLOGIA. PRINCIPIS METODOLÒGICS.

Els primers anys de vida del nin són claus per al desenvolupament de la seva personalitat. El mitjà pot afavorir o alentir el seu desenvolupament, pel que cal reflexionar sobre qüestions com la manera que el mitjà incideix en ell, quin paper juga l'educació, quines condicions de l'entorn influiran sobre l'aprenentatge i com es pot estimular i millorar el seu desenvolupament.

La “Panera dels Tresors”

Dirigida als nadons.

La primera jugueta de l’infant és el cos de la persona que el cuida, però ha de tenir, també, l’oportunitat de jugar y aprendre quan no reb l’atenció directa de l’adult.

A mesura que l’infant té la capacitat de seurer-se comodament adquereix una mica més d’autonomia. Sabem que el cerbell de l’infant creix depresa i que se desenvolupa mitjançant les respostes al fluxe d’aportacions externes que li arriben desde tot allò que l’envolta, a través dels sentits: tacte, olfacte, gust, oïda, la vista i el moviment corporal, per aquest motiu es va crear la PANERA DELS TRESORS.

La Panera dels Tresors reuneix i permet fixar-se en una varietat d’objectes cotidians, escollits perquè serveixi d’estimula aquests distints sentits.

Cap dels objectes que composen la Panera dels Tresors és una jugueta comprada i molts es poden trobar a l’entorn de la casa. La sessió de la Panera dels Tresors només es per un periode relativament curt al dia, es necessari que vagi al seu ritme i utilitzin tot el temps que desitjin a acostumar-se a l’aspecte de la Panera.

Com qualsevol altra jugueta, el material de la Panera requereix un manteniment regular; les coses que es posen dins la Panera sempre se deuen seleccionar amb el criteri de la seguretat, ningu ha d’incluir una cosa que la seva seguretat li preocupi.

La Panera ha de tenir uns 35 cm de diametre i 10-12 cm d’altura com a minim. Es fonamental que tengui la base plana, sense anses, ha d’eser d’un material natural. S’ha d’omplir fins en es caire i l’infant ha d’estar assegut comodament.

La Panera ha de canviar i evolucionar continuament amb objectes nous.

Unes suggeriencies per omplir la Panera dels Tresors.

OBJECTES NATURALS

PinyesPlomes

PedresCastanyes

CopinyesPedra pomez

SurosLlimona

PomaEsponja, etc

OBJECTES MATERIAL NATURALS

LlanaPaneres petites

Estora de rafiaPincells

Respall de dentsRespall d’ungles

Respall de sabates, etc

OBJECTES MATERIAL DE FUSTA

Caices forrades de bellutCastenyetes

Gafes de la robaCulleras

Espatules, etc

OBJECTES METAL

CulleresClaus

EmbutCendre

Motlos de fer galetesEtc

OBJECTES PELL-TELA

Cartera de pellBossa de pell amb cremallera

PilotaPepa de pedaç

Pilota de tenisTap de la banyera amb la cadena

OBJECTES PAPER I CARTRÓ

Paper d’aluminiPaper de cuina

LlibretaCaixes de cartró

“Joc Heurístic”:

Va dirigit als nins a partir d’un any.

Consisteix en oferir a un grup d’infants durant un període de temps determinat i en un entorn controlat, una gran quantitat d’objectes i de recipients de diversos tipus per que juguin lliurement amb ells sense que els adults intervenguin en el joc.

Podriem definir l’aprenentatge heurístic com “un sistema d’educació en el que a l’alumne se li ensenya per descubrir les coses per si mateix”.

En el segon any de vida, els nins tenen necessitat d’explorar i descubrir per ells mateixos cóm se desenvolupen les coses en l’espai quan es manipulen.

Necessitan una amplia varietat d’objectes amb els que es poden realitzar aquests experiments, objectes que siguien sempre nous i interesants i que no es puguin comprar per catàleg.

No hi ha una forma concreta de realització.Per realitzar una sessió de joc heurístic eficaç, s’ha de disposar de temps i espai.

Per obtenir la màxima satisfacció durant una sessió hi ha alguns punts bàsics dins la seva organització:

No es recomana oferir una sessió de joc heurístic als nins tots els dies.

MATERIALS QUE ES NECESSITEN

Es necessiten bosses que es tanquen amb un cordó per guardar els diferents objectes. Aquestes bosses han d’esser grans per que es puguin ficar tots els objectes necesaris pel grup de nins, i han d’esser resistents. S’obriràn per la part superior per que els nins puguin introduïr els objectes al finalitzar la sessió.

SUGERENCIES D’OBJECTES

A partir de 2 anys començarem a jugar amb els “Racons de Joc”:

Els “Racons de Joc” permeten aprendre per mitjà de l’experimentació, manipulació, investigació.

Representen un espai delimitat, estructurat i intencional, afavoreixen el desenvolupament de l’autonomia personal, l’acceptació dels altres i l’ordre com a element de convivència i de treball individual.

Proporcionen la possibilitat d’experimentació i assaig d’una mateixa situació i els ajuden a estructurar el seu pensament.

Disposam d’un espai per cada racó, també hi ha un nombre d’alumnes limitat, segons les característiques del racó i no es poden mesclar.

Treballam de manera individualitzada. D’aquesta manera li podem donar el suport que necessita cada nin gradualment. Uns treballen i els altres juguen per racons de joc.

Racons de joc:

Racó de la cuineta: Quan l’infant té dos o tres anys el joc simbólic comença a florir i disposam d’un material de cuineta i teles.

Racó de construccions: Aquest racó va molt bé per treballar el volum, és un espai matemàtic i alhora treballam també les relacions socials per que és un joc de peces que s’han de compartir amb la resta dels companys del racó.

Racó de cotxes: Aquest racó ens serveix principalment per treballar els traços: verticals, horitzontals i inclus la rodona; l’infant inconscientment fa tot el temps els moviments del traços cap endevant i cap endarrera. Si l’omplim amb carreteres el feim encara molt més ric. Si el racó té un material ampli també el podem utilitzar per treballar els diferents mitjans de transport.

Racó d’animals: S’utilitza a l’hora de traballar els diferents animals de granja, de la selva, de la mar... Inclús li podem afegir insectes.

Racó de trencaclosques: És un racó que s’ha de treballar conjuntament amb l’educador per que si no se fa amb intencionalitat i fixant-se no serveix, no és un joc pensat per que l’infant vagi probant si les peces encaixen sense més. Treballam espai i forma, hem de fer que l’infant agafi coneixement i consciència de la forma que tenen les peces per encaixar, al igual que el forat . Treballam l’atenció i la concentració.

El fet d'orientar i donar sentit educatiu a l'Educació Infantil, ens duu a la necessitat d'explicitar els principis metodològics que deuen establir el marc de l'acció pedagògica d'aquesta etapa.

1.- Clima de seguretat i confiança

Els nins/es que accedeixen a l'Escola Infantil necessiten trobar un ambient càlid, acollidor, segur, en el qual es troba segur i confiat, que afavoreixi les relacions interpersonals i la creació d'una imatge positiva de si mateix.

L'educador ha d’estar molt a prop del nin, conèixer l'ambient familiar i estar pendent dels progressos, reculades i necessitats de cada nin. A l'incorporar-se els nins al centre d'educació infantil, es deu compartir amb la família la labor educativa, per això es necessita una bona comunicació pares-educadors.

2.- Globalització

El nin petit té coneixements globals no parcials del món que li envolta; es pot dir que el coneixement de la realitat constitueix un procés actiu per mitjà de com la persona interpreta parcel·les de la mateixa, estableix relacions i atribueix significats.

L'aprenentatge no es produeix per una suma o acumulació de coneixements als quals ja posseeix, sinó que és la conseqüència d'establir conexions entre el nou i el ja sabut, experimentat o viscut. Globalitzar suposa apropar al nin a l’aprenentatge en funció de les seves necessitats i interessos.

3.-Principi d'Activitat (El joc)

El joc és l'activitat més completa, més global, més creativa que els nins poden realitzar. A través del joc els nins:

- Adquireixen i desenvolupen les capacitats expressives orals gestuals, corporals i plàstiques.

-Desenvolupen els seus òrgans, la seva motricitat i adquireixen habilitats i destreses.

-Elaboren la seva identitat i autonomia i arriben a un major grau de socialització.

-Redescubreixen el món social, coneixen i comprenen els rols socials, desenvolupen les seves habilitats socials.

-Projecten i reconstrueixen els seus conflictes i els resolen.

Jugar és quan un nin comença una activitat de forma voluntària, és abans de res un plaer, una diversió, una activitat espontània, lliure, per mitjà de la qual no pretenem cap utilitat, cap finalitat. Al jugar desplaça a l'exterior les seves pors, angoixes, problemes, dominant-los mitjançant l'acció.

4.- Aprenentatge significatiu

L'Aprenentatge significatiu s'oposa a l'aprenentatge memorístic o repetitiu; es refereix a la possibilitat d'establir vincles entre el que se sap i el que es va a aprendre. L'aprenentatge no es produeix per la suma o acumulació de nous coneixements als quals ja posseeix la persona que aprèn, sinó que suposa l'establiment de connexions i relacions entre el nou i el ja sabut, experimentat o viscut.

En aquesta etapa el nin ha d’ampliar de forma progressiva els seus àmbits d'experiència i efectuar determinats aprenentatges que li proporcionin autonomia per a resoldre les situacions que li sorgeixen en la seva vida quotidiana.

5.- Organitació de l’espai i el temps.

Una adequada organització de l'ambient, incloent espais, recursos materials i distribució del temps, és fonamental per a aconseguir els objectius educatius.

Per això, l'espai escolar té en compte les necessitats dels nins d'aquestes edats;per això la seva distribució s'adequa a les seves diverses i canviants necessitats, tenint en compte les característiques de cada edat.

Els materials són els instruments que utilitza el nin per a realitzar l'activitat o els seus jocs, pel que oferim una àmplia i variada gamma d'objectes.

El Temps; es respeta el ritme biològic del nin, el ritme de l'activitat està en relació amb les seves necessitats: d'alimentació , d'activitat física, de relaxació, de descans, d'higiene, d'experiències amb els objectes, de relació i comunicació.

Les rutines són els punts de referència per als nins ja que no posseeixen una noció definida del temps.

6.- Relació amb els pares

El principal objectiu és aconseguir la col·laboració amb els pares-mares, amb la finalitat de col·laborar i compartir la tasca d'educació dels seus fills.

7.- Treball en equip

L'existència d'un equip educatiu és indispensable per assegurar la coherència i la continuïtat en l'acció docent.

6.- ESPAI, MATERIALS I TEMPS

ESPAIS

L'organització de l'espai ha d’afavorir el desenvolupament harmònic del nin, tenint en compte tots i cadascun dels processos perceptius, motors, cognitius, de realització, afectius que han de desenvolupar els nins al llarg del temps que estiguin en les aules. L'entorn ha de facilitar i promoure el creixement global del nin en totes les seves potencialitats, que sigui un lloc apte per a viure, que s'adapti a les necessitats dels nins: afectives, d'autonomia, de moviment, socialització, fisiològiques, descobriment, exploració, coneixement.

L’organització de l’espai

1.- L’entrada: És el primer lloc que veu el nin diàriament. Deu disposar de panells informatius per a comunicacions generals.

2.- Passadissos: Són espais apropiats per a la informació i comunicació, per a exposar treballs i fotos, etc. 

3.- Sala usos múltiples: Aquesta sala té diversos usos des de lloc de moviment, fins lloc de trobada amb els pares i totes aquelles propostes que requereixin un espai ampli.

4.- Sala de professors: És un espai on els professors poden reunir-se, programar, estudiar, consultar...

5.- Despatx de direcció: És un dels primers espais que veuen els pares quan van a demanar informació i deu ser un espai acollidor, agradable, que inspiri confiança i faciliti la comunicació.

6.- Aula: En aquest espai els nins i l'educador passen la major part de la jornada escolar, és per excel·lència l'espai referencial per als nins. Ha de constituir un mitjà ric i motivador que oferesqui diferents possibilitats d'activitat atenent als interessos del nin.

Aula de 0 a 1 any:

Disposa de 3 zones diferenciades i comunicades entre si:

Aula de 1 a 2 anys:

Disposa de 4 espais diferenciats:

Aula de 2 a 3 anys:

El pati: l’espai exterior ha d’atendre als següents criteris: ampli i amb fàcil accés, el terra variat(sorra, paviment), que conti amb espais de sol i ombra, espai cobert per a època de pluja; el mobiliari ha de ser l'adequat: aparells de moviments, llocs de joc simbòlic, equip mòbil(tricicles, instruments per a la sorra, etc; zona d'observació i naturalesa: plantes, animals, etc.

MATERIALS

El material és utilitzat en gairebé totes les activitats, tasques i jocs que es plantegen en l'escola. És a través de la manipulació dels materials com el nin descobreix les seves característiques i les seves funcions reals o els atribueix a altres noves mitjançant la simbolització;l'actuació sobre ells li fa adquirir altre tipus de coneixements.

El nin estableix vincles afectius amb els objectes, adquirint un significat emocional rellevant en determinats moments, com el qual suposa l'entrada en l'escola. Com a criteris generals a l'hora d'elegir els materials tindrem en compte:

TEMPS

Les necessitats biològiques marquen als nins i a les nines el pas del temps. La seva freqüència i la satifacció d'elles suposa la seguretat en el mitjà que els envolta. Aquests ritmes, que es mantenen estables, els serviran de marc de referència permetent-los les seves primeres orientacions en el temps.

En l'organització del temps en l'escola s’han de tenir en compte les seves necessitats fisiològiques, afectives, de joc, de moviment i d'expressió.

Cada nin té el seu temps i el seu ritme, temps per a descobrir-se a si mateix, per a descobrir als altres, per a relacionar-se, temps per a conèixer el mitjà i viure els seus propis processos i alhora per a anar acceptant i coordinant-se amb els ritmes dels altres.

La repetició d'activitats i ritmes en l'organització temporal configuren les rutines que compliran un important paper. A més de servir-los de marc de referència i seguretat seran també facilitadores de la captació del temps i de la successió temporal. La planificació seqüenciada de les seves activitats els facilitarà el desenvolupament del seu pensament lògic.

L'organització del temps girarà entorn de les necessitats dels nins, les seves edats i moments al llarg del curs:

Temps dels nins

Temps d'activitat en aula i aire lliure.

Temps per a cobrir necessitats fisiològiques: alimentació, descans, higiene, etc.

Temps de joc lliure i activitat dirigida.

Etc

Temps dels educadors

Temps de pràctica docent.

Temps de reflexió i programació.

Temps amb pares en entrevistes i reunions.

Temps per a cobrir migdiades.

Temps dels pares

Temps de reunions.

Temps per a entrevistes generals.

Temps per a participació en activitats.

Horari

El centre romandrà obert en dos tipus d'horaris.

Horari lectiu: de 9'30h a 16'30h.

Ampliació d'horari: de 7'30 a 9'30h i de 16'30 a 18'30h.

El desglossament d'aquest horari al llarg del dia pot ser el següent:

7’30-9’30h Guarderia (jocs)

9’30hEntrada a aules (posar bates...)

9’45hRitual d’entrada

10’00hActivitats

10’30hControl d’esfinters i “aseo”

11’00hPati

11’45h“aseo”

12’00 a 13’00hDinar

13’00 a 13’30hControl d’esfinters, canvi bolquers

13’30 a 15’00hDormida

15’00 a 15’15hControl d’esfinters

15’15 a 15’45h Activitats en grup

15’50 a 16’15h Berenar

16’15 a 16’30hSortida

16’30 a 18’30hGuarderia

7.- AVALUACIÓ

Avaluació de la tasca educativa

L'avaluació és un element fonamental de la tasca educativa, és un instrument que permet, mitjançant el seguiment del procés ensenyament-aprenentatge obtenir i recollir informació de com s'està duent aterme, amb la finalitat d'ajustar la pràctica educativa.

Es realitzarà de forma continuada per a poder orientar i corregir de manera sistemàtica el procés educatiu.

El referent de l'avaluació són els objectius educatius expressats en termes de capacitats generals. Es concretarà en una valoració qualitativa dels assoliments i dificultats de cadascun dels alumnes, dels grups i persones que intervenen en aquest procés, de la pràctica educativa que es du a terme, a través de tots els elements que configuren la programació, a més de l'adequació de tot això al projecte de centre que ho sustenta.

 

VIDEO COLEGIO